Vertimas - Katalonų-Prancūzų - Entenc i respecto de tot cor la seva opinió...

Benvolgut Trext:

T'agraeixo de debò la teva traducció; que em sembla més que bona. M'agrada Molt! Mercès!

Et faig, no obstant, un parell de preguntes i comentaris -i així mateix, alguna possible esmena- sorgits de la meva pròpia maldestra traducció:

-Millor que "triste", podria ser potser "malheureux" ?

-"fi" hauria d'ésser "fin", crec.

- En lloc de "ce qu'a dit", jo havia traduït més literalment: "les mots de..." . Què te'n sembla?

-Pel que fa a aquest "si quelcom" de fi de frase, que et sona estrany (i ben certament és un xic retòric), jo l'havia traduït per: "si rien" (que no sé pas si és correcte en francès, però que potser te'n aclareixi el significat).

-Per acabar, hi trobo a faltar aquest mot clau, malgrat conflictiu : aquest "maleïda"...

Espero amb molt d'interès la teva resposta, i resto amb tu verament agraït.
(Pel demès, el teu enteniment del català és excel•lent i genuí. Ets del país! D'Andorra!?... De la Catalunya Nord, tal vegada?)
Ep!... No cal pas que em responguis a això darrer, si no vols. Cap problema

Una salutació ben cordial, Tretx.
Mercès de nou.

Benvolgut Lev van Pelt:

M'alegro que t'hagi agradat aquesta traducció. Ara, el que m'interessa més, però, són les preguntes que fas. Heus ací un intent de resposta:
- triste/malheureux : en un primer temps vaig pensar en "malheureux". Aquesta mot, però, hi afegia un matís com de queixa que no convenia, més adient per traduir "infeliç" que no pas "dissortat". Amb "dissortat", a més a més, canviem de registre : la referència a "dissortada pàtria" d'Espriu no és gens fortuïta, crec, en aquest text. En francès, si ens situem en el mateix registre de llengua, podem parlar de "triste sort" és a dir de mala sort, i d'aquí "triste pays". És clar, de sentits, "triste" en té més d'un, i crea una petita ambigüitat que no hi era en català. Prefereixo, tot i així, "triste" a "malheureux".
-"Faire fi" és una expressió, un xic rebuscada, això sí, que significa passar de llarg, menysprear.
-"les mots de" no va gaire bé usat així ; no es diu "les mots de quelqu'un" sinó "les dires" o "les paroles". O canviem l'article : rappelez-vous ces mots de... o canviem el conjunt : "les paroles" o : "ce qu'a dit", aquesta última opció sent, al meu parer, la més fluïda (en segona posició optaria per "rappelez-vous ces mots de..."
- No he trobat mai cap equivalent en francès per "d'una maleïda vegada" o el barroer i castellà "puta vez". "Une bonne fois pour toutes" és l'únic que et puc proposar.
- Segueixo sens entendre "si quelcom" i encara menys "si rien". Quin és l'efecte que cerques? Potser "sait-on jamais..." ? ("vés a saber"?)

Et diré que, a mi, hi ha un punt en aquesta traducció que no m'agrada gaire : "Dieu soit avec nous" per "Valgui'ns Déu" : la llengua francesa
no fa tantes referències a Déu com la catalana, aquest "Dieu..." connota bastant el text, cosa que no fa "Valgui'ns Déu" per ser més corrent. Però vés quin remei, no he trobat res millor.
D'altra banda, però, he disfrutat molt traduint "prendre le taureau par les cornes" : l'expressió queda, crec, força ben traduïda, i juga a més a més amb la identificació Espanya/brau tot seguint la tonalitat del text. Vaja, que m'ha fet gràcia.

Per acabar, no sóc d'Andorra, però no pas de ben lluny : de la Cerdanya. Tinc dues llengües maternes : el francès i el català. La major part de la meva vida l'he feta, però, a França, d'ací una influència major del francès.

Espero haver contestat les teves preguntes i haver aclarit dubtes. Un dia que tingui molt de temps, potser intentaré traduir el poema de M. Torres; Aquest text però és una joia, no sé com traduir-lo sense espatllar-lo, requerirà moltíssima cura.

Ben cordialment,
Tretx.

P.S. Fixa't que aquí podria afegir "Déu vos guard", que ja tindria el seu pes, però t'imagines el que donaria "Dieu vous garde"?

Ffiuuuuu!!!!

Encantat de llegir-te, amic Trext! M'has fet gaudir de debò.
Et respondré com cal, punt per punt, tan aviat com pugui.

(I sí: aquest poema d'en Màrius Torres és preciós. Traduir-lo implicarà, sens dubte, fer-lo un xic malbé. O força... Però jo crec que val la pena i que tu ho pots fer prou bé.
[Mai ha estat traduït al francès, per cert].

Fins aviat.

Hola de nou, Trext!

T'agraeixo tots els teus comentaris: una excel•lent lliçó de francès, quan tant em convé, car amb prou feines el feia servir i ara estic tractant d’aprendre’n una mica millor del que mai n’he après (o sia: poc i malament).
Aqueixa expressió: “Faire fi”, per exemple, mai me l’havia topada, i per tant, em resulta de gran valor.
Pel que fa al teu símil taurí a l’hora de traduir “a caixa o faixa”, no gosaré pas objectar-ne res, car resulta sens dubte molt encertat i entenedor, i perfectament adient, com tu bé dius. L’únic escrúpol que et confesso ve de la meva aversió visceral cap a les corrides (o curses) de braus. Fins i tot després del recent exabrupte del ministre Wert, la voga taurina no va pas amb mi (ni mai agafaria de fet cap brau per les banyes –ni per cap altra part de la seva anatomia- ; més aviat li faria una foto de lluny mentre ell pastura tranquil•lament
(Però tampoc vaig sempre amb el lliri a la mà, no ho creguis pas, puix que a en Wert sí que l'aferraria per certa part de la seva integritat, amb unes tenalles. I collaria fort.)

El qüestionable acabament de la frase meva : “I poguer-ho (poder-ho!!!) tot, puix que aviat ben poc podrem..., si quelcom” sols pretenia una mena d’el•lipsi –pel que veig, fallida- per venir a significar: “... , si és que podem quelcom”.
(Lamento aquest “poguer-ho”, Trext, no sé com dimoni se’m va esmunyir!)

Em fa gràcia saber que ets de la Cerdanya (la del sud, s’entén)... Jo hi tenia un bon amic allí –ja mort-, que curiosament també en sabia un niu, de francès... Deu ser una qüestió de proximitat amb la terra gal•la. Jo vaig especular amb Andorra i amb aqueixa comarca ben bé per això, en adonar-me de la teva competència en la llengua francesa.

I per cert: molt bó el teu post-scriptum ! Déu n'hi do.

Salutacions cordials, i moltes mercès de bell nou!

Trext:

Vull afegir un comentari referent a en Wert (i companyia) i als braus, i a les banyes d’uns i d’altres:

Al llarg de la meva vida –ja una mica llarga-, tot el que fa a l'espanyolisme i a l’obsessió invasora i anihiladora d’”España” vers Catalunya ha anat generant en mi, i en tots els meus parents i amics i coneguts, una mala llet que és la que és.
I em causa immensa ràbia aquesta gent que em fa sortir registres que no m'agrada que em surtin. I a aquesta gent (gent?) ja no els aguanto.

I rellegint això que t'he escrit, em sembla que em decidiré a proposar-ne la traducció a un parell de llengues (NO pas al castellà..., evidentment).

Hola, Franck,

Veig que no has tingut en compte cap dels dubtes i desacords que et vaig expressar (i argumentar)... Però tan se val, doncs essent una carta personal meva, jo ja fa temps que la vaig enviar fent els canvis que creia necessaris.
De tota manera et repeteixo que “prendre le taureau par les cornes” no és ben bé el mateix que “anar a caixa o faixa”, i crec que el francès té altres alternatives.